Les fades de Montmur. Al·legoria poètica (1973). Josep Carner Ribalta. Ajuntament de Balaguer

Les fades de Montmur

Títol original
Les fades de Montmur. Al·legoria
Autoria
Josep Carner-Ribalta
Editorial
Ajuntament de Balaguer
Data de publicació
1973
Idioma
Català
Impressió
Tapa tova; enquadernació rústica; mida: 16,5 x 23 cm; 78 pàgines
Descarrgar llibre
Públic
Sinopsi

Les fades de Montmur  és una al·legoria poètica en llengua catalana de l'escriptor Josep Carner-Ribalta (1898-1988) el qual s'imaginà un cor de vuit fades que habitaven a l'entorn del turó de Montmur que es brinden a ajudar els humans en el seu periple vital.

El Tossal de Mormur és una petita elevació de 326 m situada al bell mig de la plana dels secans de Balaguer. Des de sempre ha estat objecte de contes i llegendes, i l'obra de Les Fades de Montmur de Josep Carner-Ribalta, disponible en aquesta pàgina, n'és el màxim exponent.

En el text de l'al·legoria explica que any rere any, quan primavera arriba en cada pètal hi ha un follet que riu, i al capdamunt del turó esdevé un rusc actiu ja que al turó de Montmur (Mormur, a l'actualitat), les fades hi fan la seva trobada festiva anual.

En aquest conclave de fades, una d'elles, Cordemel, es lamenta que fa anys que li trenca el cor veure el pobre humà que va pel món envoltat de dolor mentre elles gaudeixen eternament. Així que proposa que entre totes ajudin els humans a fi que sentin els vincles amb el món sobrenatural a través dels seus cors.

La proposta rep el beneplàcit de la reina de les fades, Albaflor, però adverteix que es mediti bé com fer aquest acostament entre les fades i els humans. Alhora, els comenta que cal no oblidar que no és amb inferns que cal revelar el cel!

La reina també els recorda que "la por i l'ensurt mai no il·luminen l'amor, producte de bellesa i de tendresa". I fou així com les fades es van fer reals i humanes, impulsades per la seva generositat: "¿No és veritablement dur veure que aquí som tot felicitat quan l'humà viu només en dolors soterrats?".

El secret per viure

Pel protagonista del conte, Feliu (Felip), després de múltiples vivències arriba davant de la mort: "la mort mostra el gran buit del Res, que em té terroritzat i absort". Però, alhora ell espera que la mort sigui simplement passatgera i per això es pregunta: "Cal que pregunti que és la mort?" I el vers segueix:

"Un dia la mort serà vençuda.../  Ja ho és... Només la carn retuda/  encara el cicle desconeix / del foc etern que la nodreix! / No és senectut la carcassa indigna. /  Dolça tardor a la carn benigna / afirma l'hora germinal... / El cos un dia serà immortal!

Morir és només errar la glòria! / És -tal com perdre la memòria / abominable accident! / Com el dolor i el sofriment, / la mort és cendra passatgera / fatal en  l'humanal foguera: feixuga son sobre el foc viu. /  Ja reviurà demà el caliu!"

Amb totes les experiències viscudes amb les fades, Feliu ha quedat trastornat i per això medita: "Llavors ma carn d'ardent saba, / sota la immensa volta blava / entonarà el cant de la fe. /El sol dilema és ser o no ser. / És l'home, unit a la Natura, / un pom d'eterna carnadura".

El narrador ens aclareix que “el candidat Feliu no arriba a comprendre com el patiment ens pot encendre l'ànima com ho fa el goig mateix". «¿El dolor és l'enyorança del que no s'ha tingut, o el dol aclaparador d'alguna cosa que ha perdut?» Feliu no pot captar que està fet viure."

Després de veure com ha quedat de trastornat l'home a qui van voler que experimentés amb allò sobrenatural, les fades busquen un remei per tornar-lo al món terrenal.

I per això l'únic que se'ls acudeix és que es torni a recordar d'aquella jove, la Carmina, a la qual un dia, breument, va fer un petó al clatell.

La moralitat d'aquest poema al·legòric és senzilla: "En un moment aprèn el gran secret del viure: per al cor humà és tan bo plorar com riure!".

Sobre l'obra i l'autor

Les fades de Montmur  va ser publicada per l'Ajuntament de Balaguer (Lleida) el 1973 i des d'aquella data, no ha esta mai més reeditada. Un col·lectiu anònim anomenat Amics de les Fades ha dut a terme una edició limitada facsímil en format digital que va difondre el 2024. Amablement se'ns va remetre un exemplar de l'obra fet que ens ha permès accedir al contingut de l'edició original.

Per conèixer millor la vida i l'obra de Josep Carner-Ribalta, el 2020 es publica un llibre l'edició del qual és a càrrec del seu fill George Carner (1945-), diplomàtic nord-americà, amb el títol El campanar abandonat. Memòries d’un escriptor exiliat  (Editorial Fonoll; col·lecció La Mira; novembre 2020). Així mateix, l'interessat pot visualitzar una entrevista feta e 1987 a Josep Carner subtitulada en català a la seva residència a Simi Valley (Califòrnia).

Josep Carner-Ribalta (1898-1988), nascut a Balaguer (Lleida), va ser poeta, novel·lista, dramaturg, traductor, historiador, cineasta i pintor; va passar la seva infància i primera joventut a la seva ciutat natal i va començar a escriure a les revistes locals. Aviat va marxar a Barcelona on es va introduir al món polític fent costat al que  després fou president de la Generalitat, Francesc Macià i Llussà (1859-1933). Va participar als Fets de Prats de Molló de 1926 i aquest va ser el motiu del seu primer exili, que marcaria tota la seva vida.

Durant la II República i la Guerra Civil Espanyola es va convertir en cap de propaganda del Parlament de Catalunya i comissari de cinematografia de la Generalitat. El 1937 inicia de nou l'exili i es va instal·lar als Estats Units on va fer de traductor, professor, etc. Ocasionalment, va tornar a la seva ciutat natal i, precisament, en una excursió nostàlgica a Mormur amb antics companys, serà l'impuls perquè escrivís una visió al·legòrica i imaginada feia possiblement dècades i que plasmarà a l'obra Les Fades de Montmur.

L'any 2023, l'ajuntament de Balaguer, amb motiu dels 125 anys del naixement de l'autor, el reconeix com a fill il·lustre de la ciutat i va posar en marxa l'activitat cultural Ruta de les fades pel centre històric de la ciutat. Es tracta d´un recorregut a la recerca d´unes petites escultures en bronze de les vuit fades protagonistes de l´al·legoria poètica, obra de l’artista Sara Pons Arnal (Lleida, 1970).

Al setembre 2025 el prestigiós compositor i director d'orquestra Marc Timón Barceló (1980) qui compagina la composició de música per al cinema, televisió, musicals i documentals va compondre una sardana titulada Les fades de Hollywood en homenatge a Josep Carner-Ribalta, el primer català que va treballar a Hollywood. Amablement, Marc Timón ens ha facilitat la partitura d'aquesta emotiva sardana, que pots escoltar en aquest enllaç. 

>> Accés a una guia de lectura de l'obra en llengua catalana.

>> Accés a un article de la publicació el NÚVOL. El digital de cultura

Sobre l'aplicació de la ruta literària Fades de Mormur - Fades de Balaguer

El juny 2026, el col·lectiu d'Amics de les Fades van fer realitat disposar d'una aplicació que animés a conèixer amb més detall l'obra Les fades de Montmur* oferint bocins essencials de l'obra i poder-los descobrir seguint les estatuetes de fades distribuïdes pel casc històric de Balguer. Aquesta apliació s'ha generat tant per a dispositius Android com IOS i es titula Fades de Mormur - Fades de Balaguer disponible a la Play Store (per Android ) i l'App Store (per IOS).

Aquest Itinerari literari les fades de Mormur s’hi emfasitzen els textos de Les fades de Montmur i d’altres de l’autor i és una bona oportunitat per conèixer aquesta interessant obra literària en llengua catalana. Des de l'aplicació també es pot accedir al facsímil de l'obra.

*La forma antiga Montmur, usada per l’autor, coexisteix amb l’oficial Mormur. Correspon a una elevació del terreny situada a uns cinc quilòmetres de Balaguer, a l’Espai Natural Secans de la Noguera – Serra Llarga.

Compartir :